La noia de les taronges de Jostein Gaarder

Georg és un noi de quinze anys. Viu amb la seva mare, el seu padrastre i la Miriam, una germaneta de divuit mesos. Georg és un adolescent brillant, toca el piano i és una mica tímid amb les noies. És molt aficionat a l'astronomia i acaba de fer un treball sobre el telescopi Hubble. 

Un bon dia cau a les seves mans una carta que el seu pare li havia escrit abans de morir. La carta li arriba en el moment més oportú. Georg es tanca a la seva habitació per llegir-la tot sol. A fora, la seva mare i el seu padrastre esperen curiosos per saber quines revelacions amaga aquesta carta. 

A la xarxa s'ha dit d'aquest llibre

És un llibre entretingut amb frases i situacións que fan pensar en els temes de l'amor, la soledat. Molt recomanable per a gent jove. Quan jo el vaig llegir (17 anys) em va agradar moltíssim i el vaig recomanar a altres amics lectors als quals també va agradar molt. Té frases realment bones i que indueixen a pensar.

Tècnicament és una novel.la complexa ja que inclou una història dins una altra i ens anem assabentant de la vida del nen protagonista per les cartes del seu pare. Tanmateix, el moviment de l'acció de passat a present en vistes de futur uneix tota la història i ens ajuda a seguir el fil sense que com a lectors ens poguem perdre. Llenguatge fàcil però conceptes profunds sobre les preguntes existencials que qualsevol de nosaltres ens preguntem...

Sobre l'autor Jostein Gaarder

Jostein Gaarder va néixer al 1952 a Oslo, Noruega. Durant 11 anys va ser professor de Filosofia i Història de les Idees en un institut de Bergen, ciutat de l'oest de Noruega. Es va casar i té dos fills. Sempre va escriure contes, i amb El Misteri del Solitari va rebre el premi de la crítica literària de Noruega, però va ser la publicació d'El Mundo de Sofia amb 15 milions d'exemplars venuts i traduït a quaranta-quatre idiomes, el que li va otorgar el reconeixement internacional. Amb els beneficis obtinguts ha creat una fundació ecologista, la Fundació Sofia, que cada any dóna un premi de (90.151,82 euros per a un projecte en defensa de l'ecologia.

Jostein Gaarder creu en el progrés de la consciència i en els valors humans, i diu que el proper repte de la humanitat seria redactar una declaració universal de les obligacions de l'home. L'escriptor s'autodefineix: "Vinc dels suburbis. Recordo la casa de la meva àvia. Era molt senzilla. Però també vinc de les salamandres i els amfibis. Vinc de la Via Làctica. La meva adreça: Jostein Gaarder/ Oslo/ Noruega/ Europa/ Planeta Terra/ Sistema Solar/ La Via Làctica/ La més Gran Realitat/. I també a l'inrevés: la Gran Realitat/ La Via Làctica... D'aquí vinc i cap a aquí vaig". No es considera un filòsof sinó un escriptor que ha escrit un llibre filosòfic, és en tot cas un pensador que es qüestiona sobre les eternes preguntes.